CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

L'ametista, també coneguda com a bolivianita, és una varietat natural de quars que combina ametista i quars citrí en una mateixa estructura cristal·lina. Es forma en ambients hidrotermals i presenta bandes ben definides en tons porpres i grocs o ataronjats, resultat de variacions en l'oxidació del ferro durant el seu creixement. Cristal·litza en el sistema trigonal i posseeix una brillantor vítria característica.

Des de l'Antiguitat, utilitzats com a objectes rituals, segells i amulets per diverses civilitzacions, valorats tant per la seva duresa com pel seu simbolisme protector i la seva associació amb la claredat mental i el poder espiritual. L'ametista, per la seva singular combinació cromàtica, ha estat tradicionalment apreciada com una pedra d'equilibri i dualitat.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

L'ametista, també coneguda com a bolivianita, és una varietat natural de quars que combina ametista i quars citrí en una mateixa estructura cristal·lina. Es forma en ambients hidrotermals i presenta bandes ben definides en tons porpres i grocs o ataronjats, resultat de variacions en l'oxidació del ferro durant el seu creixement. Cristal·litza en el sistema trigonal i posseeix una brillantor vítria característica.

Des de l'Antiguitat, utilitzats com a objectes rituals, segells i amulets per diverses civilitzacions, valorats tant per la seva duresa com pel seu simbolisme protector i la seva associació amb la claredat mental i el poder espiritual. L'ametista, per la seva singular combinació cromàtica, ha estat tradicionalment apreciada com una pedra d'equilibri i dualitat.

ORIGEN:

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES
El Quars Blanc, conegut també com a Cristall de Roca, és una varietat transparent o lletosa del quars, composta per diòxid de silici (SiO₂), un dels minerals més abundants de l'escorça terrestre. La seva estructura hexagonal i la seva brillantor vítria reflecteixen la perfecció natural de la geometria cristal·lina. Present en geodas i druses d'origen igni, metamòrfic i sedimentari, aquest mineral semipreciós ha estat valorat des de l'antiguitat per la seva puresa i la seva capacitat per captar i projectar llum. Els principals jaciments es troben al Brasil i a la Xina.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES
El Quars Blanc, conegut també com a Cristall de Roca, és una varietat transparent o lletosa del quars, composta per diòxid de silici (SiO₂), un dels minerals més abundants de l'escorça terrestre. La seva estructura hexagonal i la seva brillantor vítria reflecteixen la perfecció natural de la geometria cristal·lina. Present en geodas i druses d'origen igni, metamòrfic i sedimentari, aquest mineral semipreciós ha estat valorat des de l'antiguitat per la seva puresa i la seva capacitat per captar i projectar llum. Els principals jaciments es troben al Brasil i a la Xina.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

El Granat és un grup de minerals silicats que inclou més de quinze varietats, totes pertanyents al sistema cristal·lí cúbic. Es presenta en formes dodecaèdriques o trapezoèdriques, i el seu color varia des del vermell intens fins al verd, taronja o daurat, segons la seva composició química. Entre les espècies més comunes es troben l'almandina, el pirop, l'espesartina i la grossulària. Algunes almandines tallades com a cabochó exhibeixen un efecte estelat, produït per inclusions de rútil. El seu nom prové del llatí granatum, “llavor”, en al·lusió al fruit de la magrana, símbol de vida, passió i renaixement.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

El Granat és un grup de minerals silicats que inclou més de quinze varietats, totes pertanyents al sistema cristal·lí cúbic. Es presenta en formes dodecaèdriques o trapezoèdriques, i el seu color varia des del vermell intens fins al verd, taronja o daurat, segons la seva composició química. Entre les espècies més comunes es troben l'almandina, el pirop, l'espesartina i la grossulària. Algunes almandines tallades com a cabochó exhibeixen un efecte estelat, produït per inclusions de rútil. El seu nom prové del llatí granatum, “llavor”, en al·lusió al fruit de la magrana, símbol de vida, passió i renaixement.

ORIGEN: Tailàndia, Índia, Brasil, Madagascar, Sri Lanka, Estats Units, Canadà i Rússia.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

L'Hematites és un mineral semipreciós compost per òxid de ferro (Fe₂O₃), una de les menes més riques i antigament valorades per contenir fins a un 70% de ferro pur. El seu nom prové del grec haimatitis, “sang”, en al·lusió al color vermell que desprèn la seva pols en ser polida. De brillantor metàl·lica i magnetisme subtil, pot presentar-se en formes octaèdriques, tabulars o en roseta, evocant estructures naturals de gran bellesa. Des de civilitzacions antigues, l'hematites va ser símbol de protecció i poder terrenal, utilitzada per guerrers i xamans com a amulet de fortalesa.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

L'Hematites és un mineral semipreciós compost per òxid de ferro (Fe₂O₃), una de les menes més riques i antigament valorades per contenir fins a un 70% de ferro pur. El seu nom prové del grec haimatitis, “sang”, en al·lusió al color vermell que desprèn la seva pols en ser polida. De brillantor metàl·lica i magnetisme subtil, pot presentar-se en formes octaèdriques, tabulars o en roseta, evocant estructures naturals de gran bellesa. Des de civilitzacions antigues, l'hematites va ser símbol de protecció i poder terrenal, utilitzada per guerrers i xamans com a amulet de fortalesa.

ORIGEN: Xina, Índia, Brasil, Suïssa, Austràlia, Libèria, Alemanya i Itàlia.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES
La Malaquita és un mineral de coure recognoscible per les seves bandes verdes concèntriques que evoquen moviment, creixement i transformació. Des de l'antiguitat, ha estat una pedra sagrada: usada a l'Antic Egipte com a amulet, pigment i símbol de protecció. La seva bellesa natural i la seva història mil·lenària la converteixen en una gemma molt apreciada en joieria i art, reflectint l'energia vital de la Terra.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES
La Malaquita és un mineral de coure recognoscible per les seves bandes verdes concèntriques que evoquen moviment, creixement i transformació. Des de l'antiguitat, ha estat una pedra sagrada: usada a l'Antic Egipte com a amulet, pigment i símbol de protecció. La seva bellesa natural i la seva història mil·lenària la converteixen en una gemma molt apreciada en joieria i art, reflectint l'energia vital de la Terra.

ORIGEN:Congo, Rússia, Colòmbia, Hongria, el Marroc, els Estats Units, Zàmbia, Romania, Sud-àfrica, Zimbàbue, Namíbia, la Xina, Austràlia i França.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

La Labradorita és una gemma fascinant pertanyent a la família dels feldespats. La seva base grisa revela un joc de llums iridescents en tons blaus, verds, daurats i violetes, conegut com a adularescència, que la converteix en una pedra molt valorada en joieria. Descoberta per primera vegada a la Península de Labrador (Canadà), la seva resplendor sembla contenir els secrets del cosmos, evocant bellesa, misteri i energia celestial.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

La Labradorita és una gemma fascinant pertanyent a la família dels feldespats. La seva base grisa revela un joc de llums iridescents en tons blaus, verds, daurats i violetes, conegut com a adularescència, que la converteix en una pedra molt valorada en joieria. Descoberta per primera vegada a la Península de Labrador (Canadà), la seva resplendor sembla contenir els secrets del cosmos, evocant bellesa, misteri i energia celestial.

ORIGEN:Madagascar, Groenlàndia, Finlàndia, Estats Units, Canadà, Mèxic, Rússia i Itàlia.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES
El lapislàtzuli és un mineral de blau profund i intens, gràcies a la lazurita, amb vetes daurades de pirita que brillen com fragments de llum, revelant secrets ocults. Valorada des de l'antiguitat, aquesta pedra ha adornat tombes de faraons, monuments i obres d'art, convertint-se en un símbol de saviesa i poder espiritual. La seva història mil·lenària connecta el portador amb la noblesa i el misteri de civilitzacions ancestrals.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES
El lapislàtzuli és un mineral de blau profund i intens, gràcies a la lazurita, amb vetes daurades de pirita que brillen com fragments de llum, revelant secrets ocults. Valorada des de l'antiguitat, aquesta pedra ha adornat tombes de faraons, monuments i obres d'art, convertint-se en un símbol de saviesa i poder espiritual. La seva història mil·lenària connecta el portador amb la noblesa i el misteri de civilitzacions ancestrals.

ORIGEN:Afganistan, Xile, Estats Units, Rússia, Argentina, Itàlia i Egipte.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

L'obsidiana és un vidre natural d'origen volcànic, format pel ràpid refredament de magmes rics en àcid silícic, la qual cosa va impedir que els minerals cristal·litzessin. Es distingeix per la seva fractura concoidal i el seu aspecte que pot variar de translúcid a opac. Encara que la més comuna és de color negre, hi ha varietats amb tons marrons, vermellosos, daurats, grisos i fins i tot matisos iridescents, com l'obsidiana arc de Sant Martí o l'obsidiana daurada, causats per inclusions d'òxids de ferro, bombolles de gas o esferulites clares. Depenent de la seva talla i composició, la seva superfície pot mostrar reflexos i canvis de color subtils. Des de l'antiguitat, l'obsidiana va ser apreciada per la seva bellesa i durabilitat, utilitzada en amulets, eines i miralls per cultures com la mesoamericana, i avui dia és un mineral molt valorat en joieria i ornamentació.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

L'obsidiana és un vidre natural d'origen volcànic, format pel ràpid refredament de magmes rics en àcid silícic, la qual cosa va impedir que els minerals cristal·litzessin. Es distingeix per la seva fractura concoidal i el seu aspecte que pot variar de translúcid a opac. Encara que la més comuna és de color negre, hi ha varietats amb tons marrons, vermellosos, daurats, grisos i fins i tot matisos iridescents, com l'obsidiana arc de Sant Martí o l'obsidiana daurada, causats per inclusions d'òxids de ferro, bombolles de gas o esferulites clares. Depenent de la seva talla i composició, la seva superfície pot mostrar reflexos i canvis de color subtils. Des de l'antiguitat, l'obsidiana va ser apreciada per la seva bellesa i durabilitat, utilitzada en amulets, eines i miralls per cultures com la mesoamericana, i avui dia és un mineral molt valorat en joieria i ornamentació.

ORIGEN: Mèxic, Argentina, Perú, Estats Units, Austràlia, Xile, Guatemala, Islàndia, Grècia, Kenya, Itàlia, Turquia, Japó i Hongria.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

La Labradorita és una gemma fascinant pertanyent a la família dels feldespats. La seva base grisa revela un joc de llums iridescents en tons blaus, verds, daurats i violetes, conegut com a adularescència, que la converteix en una pedra molt valorada en joieria. Descoberta per primera vegada a la Península de Labrador (Canadà), la seva resplendor sembla contenir els secrets del cosmos, evocant bellesa, misteri i energia celestial.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES

La Labradorita és una gemma fascinant pertanyent a la família dels feldespats. La seva base grisa revela un joc de llums iridescents en tons blaus, verds, daurats i violetes, conegut com a adularescència, que la converteix en una pedra molt valorada en joieria. Descoberta per primera vegada a la Península de Labrador (Canadà), la seva resplendor sembla contenir els secrets del cosmos, evocant bellesa, misteri i energia celestial.

ORIGEN:Madagascar, Groenlàndia, Finlàndia, Estats Units, Canadà, Mèxic, Rússia i Itàlia.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES
La turquesa és un fosfat hidratat d’alumini i coure, recognoscible pel seu característic to blau verdós. Es forma en entorns àrids, en zones d’oxidació de jaciments de coure, on apareix en vetes, filons i esquistos rics en fosfat. La seva estructura sol ser massiva o microcristal·lina, i només en rares ocasions desenvolupa cristalls visibles.
El seu color varia del blau clar al verd, depenent de la proporció de ferro i coure presents en la seva composició. Pot mostrar inclusions de limonita, pirita, calcedònia o aparèixer associada a minerals com la crisocol·la i la malaquita, la qual cosa aporta textures i matisos únics a cada exemplar.

El nom “turquesa” prové del francès pierre turquoise —“pedra turca”— en referència a les rutes comercials que la van introduir a Europa durant el segle XVI. Mineral de gran rellevància històrica, ha estat utilitzada des de l’antiguitat en amulets, ornaments i peces rituals per civilitzacions com l’Antic Egipte, les cultures mesoamericanes, la Civilització de la Vall de l’Indus i la Xina ancestral.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES
La turquesa és un fosfat hidratat d’alumini i coure, recognoscible pel seu característic to blau verdós. Es forma en entorns àrids, en zones d’oxidació de jaciments de coure, on apareix en vetes, filons i esquistos rics en fosfat. La seva estructura sol ser massiva o microcristal·lina, i només en rares ocasions desenvolupa cristalls visibles.
El seu color varia del blau clar al verd, depenent de la proporció de ferro i coure presents en la seva composició. Pot mostrar inclusions de limonita, pirita, calcedònia o aparèixer associada a minerals com la crisocol·la i la malaquita, la qual cosa aporta textures i matisos únics a cada exemplar.

El nom “turquesa” prové del francès pierre turquoise —“pedra turca”— en referència a les rutes comercials que la van introduir a Europa durant el segle XVI. Mineral de gran rellevància històrica, ha estat utilitzada des de l’antiguitat en amulets, ornaments i peces rituals per civilitzacions com l’Antic Egipte, les cultures mesoamericanes, la Civilització de la Vall de l’Indus i la Xina ancestral.

ORIGEN: Estats Units, Iran, Mèxic, Egipte, Xina, Perú, Polònia, Rússia, Tibet, Afganistan i Kenya.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES:

El Coure és un element natiu que cristal·litza en el sistema cúbic, encara que els seus cristalls ben formats són relativament escassos. Sol presentar-se en masses dendrítiques, filamentoses, granulars o en làmines, amb un característic color rogenc metàl·lic que pot adquirir tons bruns per oxidació superficial. Posseeix una elevada mal·leabilitat i ductilitat, la qual cosa permet modelar-lo fàcilment sense perdre cohesió. La seva brillantor metàl·lica càlida i la seva excel·lent conductivitat elèctrica i tèrmica el converteixen en un dels metalls més valorats des de l'antiguitat. El seu nom prové del llatí cuprum, derivat d'aes cyprium, “metall de Xipre”, en referència a un dels principals centres d'extracció en l'època romana.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES:

El Coure és un element natiu que cristal·litza en el sistema cúbic, encara que els seus cristalls ben formats són relativament escassos. Sol presentar-se en masses dendrítiques, filamentoses, granulars o en làmines, amb un característic color rogenc metàl·lic que pot adquirir tons bruns per oxidació superficial. Posseeix una elevada mal·leabilitat i ductilitat, la qual cosa permet modelar-lo fàcilment sense perdre cohesió. La seva brillantor metàl·lica càlida i la seva excel·lent conductivitat elèctrica i tèrmica el converteixen en un dels metalls més valorats des de l'antiguitat. El seu nom prové del llatí cuprum, derivat d'aes cyprium, “metall de Xipre”, en referència a un dels principals centres d'extracció en l'època romana.

ORIGEN: Xile, Perú, Estats Units, Mèxic, Rússia, Zàmbia, Congo, Austràlia i Xina.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES:

El Coure és un element natiu que cristal·litza en el sistema cúbic, tot i que els seus cristalls ben formats són relativament escassos. Sol presentar-se en masses dendrítiques, filamentoses, granulars o en làmines, amb un característic color rogenc metàl·lic que pot adquirir tons bruns per oxidació superficial. Posseeix una elevada mal·leabilitat i ductilitat, la qual cosa permet modelar-lo fàcilment sense perdre cohesió. La seva brillantor metàl·lica càlida i la seva excel·lent conductivitat elèctrica i tèrmica el converteixen en un dels metalls més valorats des de l'antiguitat. El seu nom prové del llatí cuprum, derivat de aes cyprium, "metall de Xipre", en referència a un dels principals centres d'extracció en l'època romana.

CARACTERÍSTIQUES MINERALÒGIQUES:

El Coure és un element natiu que cristal·litza en el sistema cúbic, tot i que els seus cristalls ben formats són relativament escassos. Sol presentar-se en masses dendrítiques, filamentoses, granulars o en làmines, amb un característic color rogenc metàl·lic que pot adquirir tons bruns per oxidació superficial. Posseeix una elevada mal·leabilitat i ductilitat, la qual cosa permet modelar-lo fàcilment sense perdre cohesió. La seva brillantor metàl·lica càlida i la seva excel·lent conductivitat elèctrica i tèrmica el converteixen en un dels metalls més valorats des de l'antiguitat. El seu nom prové del llatí cuprum, derivat de aes cyprium, "metall de Xipre", en referència a un dels principals centres d'extracció en l'època romana.

ORIGEN: Xile, Perú, Estats Units, Mèxic, Rússia, Zàmbia, Congo, Austràlia i Xina.

L'ambre és una resina fòssil d'origen vegetal, formada a partir d'exsudacions d'antics arbres resinosos que, després de milions d'anys de processos de polimerització i oxidació, es van transformar en un material sòlid i estable. No és un mineral, però s'estudia dins de la mineralogia per les seves propietats físiques i el seu ús històric com a gemma ornamental.

Presenta una estructura amorfa, amb duresa baixa i una lleugeresa notable. El seu color varia des de grocs daurats fins a tons mel, ataronjats o marrons, amb una transparència que pot anar de translúcida a opaca. Pot contenir inclusions orgàniques —vegetals o animals— que reforcen el seu valor científic i simbòlic com a càpsula natural del temps.

L'ambre posseeix una brillantor resinosa càlida i una textura suau al tacte. Des de l'antiguitat ha estat apreciat pel seu caràcter protector i energètic, així com per la seva connexió directa amb la memòria de la terra i els processos primaris de la natura.

L'ambre és una resina fòssil d'origen vegetal, formada a partir d'exsudacions d'antics arbres resinosos que, després de milions d'anys de processos de polimerització i oxidació, es van transformar en un material sòlid i estable. No és un mineral, però s'estudia dins de la mineralogia per les seves propietats físiques i el seu ús històric com a gemma ornamental.

Presenta una estructura amorfa, amb duresa baixa i una lleugeresa notable. El seu color varia des de grocs daurats fins a tons mel, ataronjats o marrons, amb una transparència que pot anar de translúcida a opaca. Pot contenir inclusions orgàniques —vegetals o animals— que reforcen el seu valor científic i simbòlic com a càpsula natural del temps.

L'ambre posseeix una brillantor resinosa càlida i una textura suau al tacte. Des de l'antiguitat ha estat apreciat pel seu caràcter protector i energètic, així com per la seva connexió directa amb la memòria de la terra i els processos primaris de la natura.

ORIGEN: Regió del Bàltic, República Dominicana, Mèxic, Myanmar i altres zones amb antics boscos resinosos.

El corall vermell és una matèria orgànica d’origen marí, formada per l’esquelet calcari de colònies de cnidaris del gènere Corallium. La seva composició principal és carbonat càlcic (calcita), dipositat de forma gradual al llarg de dècades, cosa que li confereix una estructura compacta i una textura homogènia. Presenta un color vermell intens característic, que pot variar des de tons vermellosos fins a vermell fosc, amb una brillantor sedosa després del poliment.

Es desenvolupa en aigües profundes i fredes, adherit a substrats rocosos, mitjançant un creixement extremadament lent. Aquesta lentitud converteix cada fragment en un registre natural del temps. Tot i que no cristal·litza, la seva duresa i densitat permeten el seu treball artesanal amb tècniques precises. Tradicionalment valorat com a material protector i simbòlic, el corall vermell és considerat una matèria orgànica fòssil pel seu origen biològic i la seva transformació estructural al llarg del temps.

El corall vermell és una matèria orgànica d’origen marí, formada per l’esquelet calcari de colònies de cnidaris del gènere Corallium. La seva composició principal és carbonat càlcic (calcita), dipositat de forma gradual al llarg de dècades, cosa que li confereix una estructura compacta i una textura homogènia. Presenta un color vermell intens característic, que pot variar des de tons vermellosos fins a vermell fosc, amb una brillantor sedosa després del poliment.

Es desenvolupa en aigües profundes i fredes, adherit a substrats rocosos, mitjançant un creixement extremadament lent. Aquesta lentitud converteix cada fragment en un registre natural del temps. Tot i que no cristal·litza, la seva duresa i densitat permeten el seu treball artesanal amb tècniques precises. Tradicionalment valorat com a material protector i simbòlic, el corall vermell és considerat una matèria orgànica fòssil pel seu origen biològic i la seva transformació estructural al llarg del temps.

ORIGEN: Mar Mediterrani (principalment Itàlia, Sardenya i Còrsega), costes del nord d'Àfrica i certes zones del Pacífic.

El nacre és una matèria orgànica d'origen marí, produïda per certs mol·luscs com a capa interna de protecció de la seva closca. Està compost principalment per aragonita (carbonat càlcic) disposada en microcapes superposades, unides per una matriu orgànica, fet que li confereix una estructura altament resistent i flexible a escala microscòpica.

Presenta una lluentor iridescent característica, resultat de la interferència de la llum a les seves capes, amb tonalitats que varien entre blancs perlats, reflexos platejats i matisos nacrats. La seva superfície llisa i la seva resposta òptica el converteixen en un material de gran valor ornamental, treballat des de l'antiguitat per la seva delicadesa i profunditat visual.

Tot i que no cristal·litza de forma independent, la seva organització interna revela un equilibri excepcional entre duresa i lleugeresa. El nacre és considerat un testimoni de l'enginyeria natural: matèria viva transformada en estructura, on protecció i bellesa coexisteixen.

El nacre és una matèria orgànica d'origen marí, produïda per certs mol·luscs com a capa interna de protecció de la seva closca. Està compost principalment per aragonita (carbonat càlcic) disposada en microcapes superposades, unides per una matriu orgànica, fet que li confereix una estructura altament resistent i flexible a escala microscòpica.

Presenta una lluentor iridescent característica, resultat de la interferència de la llum a les seves capes, amb tonalitats que varien entre blancs perlats, reflexos platejats i matisos nacrats. La seva superfície llisa i la seva resposta òptica el converteixen en un material de gran valor ornamental, treballat des de l'antiguitat per la seva delicadesa i profunditat visual.

Tot i que no cristal·litza de forma independent, la seva organització interna revela un equilibri excepcional entre duresa i lleugeresa. El nacre és considerat un testimoni de l'enginyeria natural: matèria viva transformada en estructura, on protecció i bellesa coexisteixen.

ORIGEN: Oceans Índic i Pacífic, Mar Roig i regions tropicals i subtropicals d'arreu del món.

El paracord és resistent i durador. Els nostres productes no només són un excel·lent complement per a l'estètica, sinó que també resisteixen el pas del temps. Rebeu elogis sense parar amb els clàssics atemporals dels nostres productes. Artesania tradicional combinada amb funcionalitat moderna

El paracord és resistent i durador. Els nostres productes no només són un excel·lent complement per a l'estètica, sinó que també resisteixen el pas del temps. Rebeu elogis sense parar amb els clàssics atemporals dels nostres productes. Artesania tradicional combinada amb funcionalitat moderna